You are here: BP HOME > BPG > Euclid: Elementa > record
Euclid: Elementa

Choose languages

Choose images, etc.

Choose languages
Choose display
    Enter number of multiples in view:
  • Enable images
  • Enable footnotes
    • Show all footnotes
    • Minimize footnotes
Search-help
Choose specific texts..
Click to Expand/Collapse OptionTitle
Click to Expand/Collapse OptionPreface
Click to Expand/Collapse OptionBook I
Click to Expand/Collapse OptionBook ΙI
Click to Expand/Collapse OptionBook IΙΙ
Click to Expand/Collapse OptionBook IV
Click to Expand/Collapse OptionBook V
Click to Expand/Collapse OptionBook VI
Click to Expand/Collapse OptionBook VII
Click to Expand/Collapse OptionBook VIII
Click to Expand/Collapse OptionBook ΙΧ
Click to Expand/Collapse OptionBook Χ
Click to Expand/Collapse OptionBook ΧI
Click to Expand/Collapse OptionBook ΧIΙ
Click to Expand/Collapse OptionBook ΧIΙΙ
gre I,7
ὅπερ ἔδει δεῖξαι.
Pic335
Pic635
eng
Q. E. D.
lat Sic
Quod oportebat ostendere.
lat Gerard
Et hoc est quod demonstrare voluimus.
lat Adelard
Et hoc est quod in hac figura ostendere intendimus.
Pic980
lat Hermann
No Latin
ara Uppsala
No Arabic
ara Tuṣi p. 7-8
وذلك ما اردناه
اقول ولهذا الشكل احتلاف (٨) وقوع فان (د) يقع اما خارج مثلث (ا ج ب) بحيث يتقاطع خطان من الاربعة الخارجة من الطرفين قبل الا لتقاء او بحيث لا يتقاطعان واما داخله واما على احد ساقى (ا ج) (ج ب) من غير اخراجه او بعد ذلك وهذا مخمسة اما الاول فقد مربيانه واما الثانى والثالث فيكونان هكذا ونصل فيهما (د ج) ونخرج ضلعى (ا د) (ا ج) الى (ه ) (ز) فيكون زاويتا (ه د ج) (زج د) متساويتين [ه] لتساوى ساقى (ا د) (ا ج) ويلزم منه بمثل البيان الذكور تساوى الكل وجزئه فيظهر الخلف واما الرابع والخامس فيلزم فيهما تطابق الخطين الخارجين من احد الطرفين كخطى (ب ج) (ب د) مثلا وكون احدهما اكبر من الاخر مع فرض تساويهما فيظهر الخلف اسرع وهذه صورتهما
ara Nairizi p. 64
وذلك ما اردنا ان نبين.
ان قال قائل انه يمكن ان يخرج من طرفى خط (ا د) خطا (ا ج) (ب ج) مساويين لخطى (ا د) (ب د) حتى يكون (ا ج) مثل (ا د) و(ب ج) مثل (ب د) فنقول ان ذلك غير ممكين
فنصل خط (ج د) ونخرج خطى (ا ج) (ا د) على استقامتهما الى نقطتى (ه ز)
فمن اجل ان مثلث (ا ج د) متساوى الساقين (ا ج) مثل (ا د) فبخسب برهان (ه) من (ا) تكون الزاويتان اللتان تحت القاعدت متساويتين فزاوية (ه د ج) مثل زاوية (زج د)
فزاوية (زج د) اعظم من زاوية (ب د ج)
واوضا مثلث (ب د ج)متساوى الساقين (ب د) مثل (ب ج) فبحسب برهان (ه) من (ا) تكون الزاويتان اللتان فوق القاعدة متساويتين فزاوية (ب د ج) مثل زاوية (ب ج د)
وقد كنا بينا ان زاوية (زج د) اعظم من زاوية (ب د ج)
فيجب ان تكون زاوية (ب ج د) اعظم من زاوية (ب د ج) بكثير
وهى مثلها هذا خلف غير ممكن
فقد بان من هذا الانتفاع بما بين فى (ه) من (ا) من تساوى الزاويتين اللتين تحت القاعدة.
per Shirazi p. 25,8-26,7
و هوالمراد
و من می کویم این شکل را اختلاف وقوع است جه (د) یا خارج مثلث (ا ج ب) افتد بر وجهی کی دو خط از خطوط اربعه خارجه از طرفین متقاطع شوند قبل الالتقا یا متقاطع بشوند یا داخل او یا بر یکی از دو ساق (ا ج) (ج ب) بی اخراج او یا بس از اخراج او و این بنج وضع است *ه اما اول کفته اند و اما دوم و سیوم برین وجه باشند و دریشان (د ج) وصل کنیم و (ا ج) (ا د) تا (ه) و (ر) بیرون بریم و بران وجه کی تقریر کرده شد بیان کنیم کی در دوم زاویه (ب د ج) کی بسیاری از (ب ج د) اصغرست مساوی او باشد و در سیوم (ب ج د) کی بسیاری کوجکترست از (ب د ج) مساوی او باشد و اما در رابع و خامس لازم اید تطابق دو خط کی از یک طرف برو رسیده باشند جون (ب ج) (ب د) مثلا و انک یکی اعظم باشد از ان دکر با فرض تساوی ایشان و این جمله محال است بس حکم ثابت باشد و این صورت هر دو باشد
san
No Sanskrit
lat Clavius
Quod erat demonstrandum.

SCHOLION
FIERI potest, vt duæ lineæ A D, B D, æquales sint duabus A C, B C, vtraque vtrique, vt A D, ipsi B C, & B D, ipsi A C, vt vltima figura indicat. Verum hoc modo non egrediuntur ab eodem puncto lineæ illæ, quæ sunt æquales inter se, vt constat. Solæ enim A C, A D, eundem limitem possident A; Item B C, B D, eundem B; optimeque demonstratum fuit ab Euclide, fieri non posse, vt A C, A D, inter se sint æquales, ita vt B C, B D, quoque inter se æquales existant. Recte igitur in propositione apposita sunt hæc verba: eosdemque terminos cum duabus initio ductis rectis lineis habentes. Rursus possunt esse duæ lineæ simul sumptæ A D, B D, æquales duabus lineis A C, B C, simul sumptis, vt in eadem figura perspici potest: Sed hoc non ostendit Euclides fieri non posse. Dixit enim non posse vtramque vtrique esse æqualem, &c.
Eadem ratione possunt ex A, & B, infra A B, basim trianguli A B C, hoc est, ad contrarias partes, duci duæ lineæ rectæ A D, B D, conuententes ad aliquod punctum, ita vt A D, exiens e puncto A, æqualis sit ipsi A C; & B D, egrediens ex B, æqualis ipsi B C, vt perspicuum est in apposita figura. Non igitur sine causa adiecit Euclides: ad easdem partes. Denique esse poterunt duæ lineæ A C, A D, æquales inter se eundem terminum A, possidentes; Sed hoc posite, fieri nulla ratione poterit, vt reliquæ duæ B C, B D, terminum habentes eundem B, inter se quoque sint æquales, vt in hac figura apparet, & ab Euclide est demonstratum. Apposite igitur dictum est in propositione: duabus eisdem rectis lineis aliæ duæ rectæ lineæ æquales, vtraque vtrique, &c. Quare vt plane scopus Euclidi in hac propositione propositus intelligatur, diligenter singula verba propositionis sunt ponderanda.
http://www2.hf.uio.no/common/apps/permlink/permlink.php?app=polyglotta&context=record&uid=24db3fc2-261e-11e0-8f33-001cc4df1abe
Go to Wiki Documentation
Enhet: Det humanistiske fakultet   Utviklet av: IT-seksjonen ved HF
Login